Perquè un ordinador es pugui connectar a una xarxa cal que tingui un dispositiu que 'tradueixi' les ordres que s'intercanvien entre l'ordinador i el mitjà: cable, fibra o mitja sense fil. D'aixo, se n'encarrega l'adaptador de xarxa.
A cada adaptador de xarxa se li assigna de fàbrica un numero, o adreça MAC que l'identifica de forma unívoca. És a dir, cap targeta de xarxa, del tipus que sigui, no pot tenir una MAC igual a una altra. Aquesta adreça MAC es pot fer servir, per exemple, per filtrar els equips que tenen permís per connectar-se a una xarxa sense fil.
Protocols de comunicació.
El que més ens interessa a l'hora de configurar una xarxa d'ordinador és conèixer com s'identifica cada equip de la xarxa i quins paràmetres hem d'establir perquè la comunicació sigui perfecta. Qualsevol dispositiu de xarxa ha de tenir configurats, com a minim, dos paràmetres:
- Adreça IP: Correspon a l’adreça de l’equip dins la xarxa. Es compon de dues parts: l’adreça de xarxa i l’adreça de host.
- Mascara de subxarxa: Es tracta d’un altre conjunt de quatre octets binaris que indiquen quina part de l’adreça IP de l’equip correspon a la xarxa i quina a l’ordinador.
No hay comentarios:
Publicar un comentario